Mari C. | Mare d’un alumne víctima de bullying
De vegades, el voler donar veu i que s’escoltin les nostres paraules, per a segons qui la seva interpretació pot ser que sigui per represàlia o fins i tot per cridar l’atenció. Puc donar fe que no és el meu cas. Senzillament és que no vull que cap menor més torni a passar el que va passar el meu fill mentre estudiava a l’institut La Segarra de Cervera.
De vegades aquestes entitats tenen la falsa credibilitat que per activar el control d’assetjament des del minut u, en què consta que un menor pateix bullying, això suposarà una taca, una deshonra per l’entitat, i no, l’únic que es demostra quan no es posa remei a fets tan greus, és la deixadesa, la irresponsabilitat que fa que no sembli importar-los ni la integritat física ni la psicològica dels menors que tenen el seu càrrec durant una gran part del dia.
La reacció va ser depurar responsabilitats i no tenir la capacitat de reconèixer una mala praxis i posar-hi remei. Si alguns professors han demanat el trasllat per no seguir-hi aquest curs vinent, no deu ser perquè fan una tasca exquisida. Jo mateixa com a represàlia, per fer´-ho públic, he rebut amenaces i coaccions, i quan vaig demanar una neteja a la direcció, l’inspector em va dir qua a mi què més em donava, si canviava el meu fill d’institut. No tan sols va mostrar així la seva falta d’inhumanitat, sinó que va mostrar la seva manca d’ètica i de moral. I per tot aquell que no ho entengui, es ben senzill: no vull que torni a patir cap menor més com he vist patir el meu fill per culpa d’aquesta gent.
About The Author
More Stories
El neocolonialismo y sus maniobras malévolas en África.
Melilla, terror e impunidad
Derechos Negados: Un Llamado a la Acción JUSTICIA PARA DIALLO